Coneixes Josep Carner?
És la primera vegada que llegeixes Carner? Saps que li deien el «príncep dels poetes»? Què et suggereix el títol de l'antologia: per què «supervivent», quin serà el «cant remot»?
Mira aquest vídeo sobre Carner, i hi trobaràs algunes
respostes!
Tot seguit, en grups de tres, cerqueu-ne més informació a la
xarxa i confeccioneu un pòster sobre el poeta. Indiqueu els principals esdeveniments de la seva vida, afegiu-hi retrats, un esquema cronològic de les seves obres i fonts web per a l'estudi.
Per fer el pòster us recomanem que utilitzeu els recursos de la plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Glogster.
La vida i la carrera de Carner es van forjar durant el Noucentisme. El moviment va ser clau en la història catalana perquè va consolidar línies d'actuació essencials per modernitzar el país.
En parelles, elaboreu una definició de Noucentisme i un mapa conceptual amb les fites i els personatges més importants en els àmbits històric, polític i social.
Per fer el mapa conceptual us recomanem que utilitzeu els recursos de la plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Per fer el mapa conceptual us recomanem que utilitzeu els recursos de la plataforma Lecturanda o qualsevol altra eina per treballar en xarxa com ara Creately, Mind42 o Lovely Charts.
Presidents de les diputacions que van constituir la Mancomunitat de Catalunya
Font: http://commons.wikimedia.org
Quins són els anys del Noucentisme? Quins noms hi destacaríeu? Quin paper representa la ciutat en el programa noucentista? Per què és important aquesta època?
Per cercar respostes, us proposem començar pel visionat d'aquests vídeos:
DURANT LA LECTURA
Repartirem tots els poemes entre grups de tres. Cada grup serà «responsable lector» d'una secció de l'obra i coordinarà la lectura. A més s'encarregarà de les tasques següents:
- Parar atenció al vocabulari nou i definir els mots més difícils en un document col·laboratiu.
- Escriure, al document col·laboratiu, un resum del poema o poemes de la secció que els pertoca.
- Fer un seguiment del ritme de lectura del grup i comprovar que tothom llegeix al mateix temps els poemes pactats.
Taller de poesia (1). La inspiració La inspiració és un dels motors de la lírica. Segons la creença antiga, els poetes s'associaven amb les muses per escriure, i del rapte poètic en sorgien els versos.
Apol·lo i les muses, Baldassare Peruzzi. Font: http://commons.wikimedia.org
Però, i objectivament... d'on ve la inspiració? Hi ha qui diu que dels estímuls rebuts de l'exterior, d'experiències o també dels estudis.
Quins temes creieu que inspiren els poemes de Carner? Feu un resum col·laboratiu i assenyaleu els temes més importants que hàgiu trobat a l'antologia. Treballeu amb els grups i els poemes assignats a l'activitat anterior, «Llegim @JosepCarner».
Per estructurar el document, podeu tenir en compte si es tracta de temes universals o de temes inspirats en el món antic (bíblics i mitològics). Per fer-ho, seguiu l'exemple següent:
| Temes universals | Temes inspirats en el món antic |
| La vida, la curiositat pel futur i l'esdevenidor imprevisible. Poema: "Cançoneta incerta", « Aquest cami tan fi, tan fi, / ¿qui sap o mena? [...] / ¿Qui sabrà mai aquest camí / a què em convida? / I és camí incert cada matí, / n'és cada vida.» (pàgina 60) | Vèncer una batalla. La protecció de Victòria: divinitat romana que personifica les victòries assolides. Poema: "El dia revolt", «¿Serà que l'acuit, que els aires trasmuda, / cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?» / (pàgina 59)  Victòria de Samotràcia. Font: www.enciclopedia.cat |
(Font: Lecturanda62.cat)
Les etapes de la literatura no són fenòmens aïllats, neixen del context històric en què viuen els escriptors, i no sempre segueixen un curs cronològic seqüencial. Els autors antics no necessàriament s'esvaeixen del panorama literari quan els nous els demanen pas, ni unes etapes han de ser excloents d'altres en el temps.
Rellotge tou en el moment de la primera explosió, Salvador Dalí
Font: http://www.reprodart.com
Per exemple, a principis del segle XX, convivien diverses maneres d'entendre la literatura: les del Modernisme o les del Realisme-Naturalisme, les avantguardes i el mateix Noucentisme.
Ets capaç de reconèixer alguns dels seus trets característics? Comprova-ho! Lliga'ls amb el moviment corresponent.
Van conviure bé el Noucentisme i les avantguardes? Aquí trobareu la resposta!
(Font: Lecturanda62.cat)
Identifica’ls!
Ara que coneixeu millor la literatura catalana de començaments del segle XX, us atreviu a identificar els poetes contemporanis que van escriure aquests versos tan coneguts?
1) «Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.»
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.»
J. V. Foix
| |
Joan Maragall
| |
Joan Salvat-Papasseit
|
2) «Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
com l'au dels temporals.»
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
com l'au dels temporals.»
Miquel Costa i Llobera
| |
Joan Maragall
| |
Miquel Martí i Pol
|
3) «Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?»
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?»
Màrius Torres
| |
Josep Carner
| |
Blai Bonet
|
4) «Oh aquell desfici qui mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!»
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!»
Carles Riba
| |
Rosa Leveroni
| |
Maria Antònia Salvà
|
5) «Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!»
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!»
Joan Salvat-Papasseit
| |
Josep Carner
| |
Joan Brossa
|
6) «Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.»
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.»
Miquel Costa i Llobera
| |
Carles Riba
| |
Vicent Andrés Estellés
|
7) «Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.»
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.»
Màrius Torres
| |
Josep Maria Junoy
| |
Pere Quart
|
8) «L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.»
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.»
Salvador Espriu
| |
Màrius Torres
| |
J. V. Foix
|
(Font: Lecturanda62.cat)
Josep Carner. Biografia
Vídeos de Josep Carner
Noucentisme
Poemes musicats
SI EM VAGA...
Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d’un cant remot.
Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.
Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,
com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.
Aigües de la primavera, Josep Carner; Túrnez & Sesé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada