El cafè de la Marina


















El cafè de la Marina dins el teatre de Sagarra.

La paradoxa del comediant

Seiem en una taula d'aquest cafè pintoresc (per cert, (q001) què vol dir "pintoresc"? ) i mentre esperem que ens atengui el Libori, el cafeter, ens farem unes preguntes...
Coneixeu la llegendària generositat de Cebrià (de) Montoliu envers el seu amic Xènius? Sí?(q002) Ens la podríeu explicar?
Escolteu, m'han dit que Josep M. Espinàs va tenir una "relació particular" amb Josep M. de Sagarra... (q003) Què en sabeu, al respecte?
Això de la "paradoxa del nostre comediògraf" em sona una mica estrany; (q004) algú m'ho pot explicar?

                                                                 (...)

Veig que el Libori ens té abandonats, que no ve; i si, mentrestant, llegim "El cafè de la Marina"?

Aquest pavo del Rufí, oi que no és gaire de fiar? (q005) Què us sembla?

Segons Baldiri, a Salvadora "el pedrer se li enverina" (p.60), (q006), què li vol dir, amb aquesta expressió?

El Libori diu que, a la difunta, "li pintava verd el cap dels bisos" (p.67)... em  sembla que no ho entenc; (q007) i vosaltres?

Ai, el Rufí i la Rufina! Quina parella! Sembla que no s'acaben d'avenir, oi? (q008) Per què?


(q009) Completeu el següent model d’arbre conceptual per apuntar les característiques que identifiquen el personatge de Claudi de El Cafè de la Marina. Després feu el mateix amb altres personatges importants.


(font: Lecturanda62.cat)

(q010) Com és el Cafè de la Marina? Gran o petit, té barra, quantes taules té, veiem el mar per la finestra? Mentre esperem el Libori, aneu prenent nota de les referències espacials indicades a les acotacions i als parlaments dels personatges.


(q011) Per què l’obra té el subtítol Poema en tres actes?

(q012)El títol El Cafè de la Marina és literal? Què presenta? Sobre què informa? Té algun tipus de protagonisme el lloc del títol?

(q013)Quins són els personatges directament lligats al Cafè del títol?

ACTE PRIMER: presenta els personatges i introdueix el conflicte.

(q014) En quin lloc i a quina hora es presenta l’acció?


(q015): Amb qui parlo, si us plau?
Un dia la tramuntana va començar a bufar tan fort i tant de temps que va afectar els personatges del Cafè de la Marina. De cop i volta van oblidar el nom de tots els familiars, amics i companys. Els pots ajudar? Amb qui parlen?
  • 1. LIBORI: «Tu, gendre, / mira que te la dono, i te l’emportes, / i és de palangre, sents?, vull dir que és fina!»
    • Parla amb Rafel
    • Parla amb Baldiri
  • 2. CATERINA: «Sort que, de gent així, no se’n presenta / sinó de tant en tant, que amb el teu geni / al cafè agafaríem bona fama; / no hi vindría ningú...»
    • Parla amb el senyor Bernat
    • Parla amb Claudi
  • 3. SALVADORA: «Que vinguis cap a casa, / que no estàs bé per caminar pel poble, / i se’n riuen de tu...»
    • Parla amb Rufí
    • Parla amb Claudi
  • 4. ROSA: «M’agradaria veure’t, tant que crides, / què hauries fet en el seu cas... I encara / vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot...»
    • Parla amb la Rufina
    • Parla amb Gracieta
  • 5. L’ARTISTA: «Què vols que et digui? Et trobo molt simpàtic.»
    • Parla amb el Valent
    • Parla amb Claudi
  • 6. LUARD: «Tu no ets com les xicotes que es fan ara: / tu ets d’un teixit i un cor de més moneda / i de més lluïment...»
    • Parla amb Caterina
    • Parla amb Rosa
  • 7. LIBORI: «Torneu’s-en a Banyuls i que us escatin. / O si no, a cops de rem!»
    • Parla amb el Valent
    • Parla amb el senyor Bernat
  • 8. CLAUDI: «Mireu, ja em comprendrà la vostra noia, / deixeu-m’hi sol... Tinc d’acomiadar-me / i no vull nassos al voltant...»
    • Parla amb Libori
    • Parla amb Luard
  • 9. SALVADORA: «Do’m una ampolla de vermut.»
    • Parla amb Gallaret
    • Parla amb Libori
  • 10. RAFEL: «Doncs anem a la font...»
    • Parla amb Rosa
    • Parla amb Maria

Se les empesca totes!

Arribats aquí, ja pocs secrets ha de guardar per a vosaltres el lèxic de El Cafè de la Marina
(q16) Us empesqueu totes aquestes paraules?
1. -a-r-c
Nen, nena
2. Pa-a--g-
Art de pesca que consisteix essencialment en una corda llarga d’on pengen cordetes o braçolades proveïdes d’un ham.
3. --am-n--na
Vent del nord.
4. R-m-g-r
Els animals herbívors, tornar a mastegar. Rondinar.
5. Pu-i--a
Primera filla que, en absència de fills mascles, d’acord amb la tradició catalana, és l’hereva universal dels béns dels seus pares.
6. -o-egó
Tros petit de pa.
7. --m
Peça de metall corbada que, penjada d’un fil i proveïda d’esquer, serveix per pescar.
8. Ba--lla-
Obrir la boca amb un moviment d’inspiració seguit d’una expiració prolongada, per efecte de la son, de fam, de fatiga, de tedi.
9. En-al-p-r
Enganyar amb falses promeses, amb bones paraules.
10. G--nd--
Fer pujar enlaire (alguna cosa) estirant la corda de la qual penja.

(font: Lecturanda62.cat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada